Fabian Mohedano: “Des de fa 60 anys, les nostres jornades laborals van dues hores tard”
Fabian Mohedano és un dels impulsors de la Iniciativa per la Reforma Horària
Per què defenseu que és necessari un canvi en els horaris quotidians?
Cal recuperar les dues hores de desfasament en relació a la resta del món; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i productius; i recuperar el fus horari GMT que ens correspon per situació geogràfica: Franco ens va posar a l’horari alemany, quan hauríem de ser amb el de Greenwich.
Què vol dir que portem dues hores de desfasament en relació al món?
En els països mediterranis ens socialitzem a la feina, aprofitem per parlar amb els companys de temes d’actualitat. En canvi, en altres països socialitzen fora de la feina. Des de fa 60 anys, les nostres jornades laborals van dues hores tard. No s’han perdut de cop, sinó gradualment. L’origen cal situar-lo en la pluriocupació i les hores extres que es generalitzen durant el “desarrollismo”. Quan l’Hospitalet experimenta el gran creixement amb l’arribada de moltes famílies d’altres indrets d’Espanya. Amb el creixement de les ciutats emergeix una nova classe obrera i també classe mitjana. L’ideal de comprar un pis, un cotxe, que els fills poguessin estudiar, la introducció del consumisme, etc. va portar moltes persones (sobretot homes) a buscar una 2a ocupació o fer hores extres. S’endarrereix l’hora d’arribada a casa i del sopar fins a les 9 o les 10 de la nit. També es passa de dinar a la 1 a dinar a les 3.
Això té conseqüències per a la salut?
En l’àmbit físic, uns horaris que permeten jornades maratonianes poden tenir com a conseqüència problemes en el sistema immunològic -major vulnerabilitat a les infeccions, dificultat en la recuperació i fins i tot càncer-, mals de cap, alteracions digestives i nervioses, trastorns vasculars -cardíacs, cerebrals, hipertensió, impotència sexual-, insomni o fatiga. En l’àmbit psíquic poden esdevenir trastorns d’ansietat, depressió o quadres diagnosticats com d’estrès. Uns horaris poc humanitzats que no permeten compaginar vida laboral i personal repercuteixen en la possibilitat de crear, mantenir i tenir cura de les nostres relacions socials, tant de parella, familiars o d’amistat. Aquestes jornades de treball poc humanitzades i gens adaptades no permeten dedicar temps a l’atenció personal i l’activitat física. Tot plegat comporta altres problemes associats que repercuteixen negativament en la salut, amb conductes violentes amb la família, fumar, consumir alcohol o altres drogues, problemes amb el joc, etc. A més, es veuen encara més agreujades si s’introdueixen variables com el gènere o la classe social. A causa de la sobrecàrrega de rol i a les dobles jornades que sovint pateixen les dones treballadores, es dificulta la possibilitat de compaginar vida laboral i personal, repercutint directament en la salut, ja que, a més a més, realitzen menys activitat física i dormen menys hores.
Quines accions creus que caldria prioritzar des de municipis com l’Hospitalet per ajudar en aquest canvi global?
L’Hospitalet, com tots els municipis catalans, pot ser un motor d’acceleració del canvi. Estaria bé caminar cap a un Pacte del Temps, de manera que s’adquireixin compromisos per part dels diferents actors, s’impulsin xarxes d’empreses i entitats a favor de la Reforma Horària, es facin campanyes de sensibilització i es reconegui les empreses, els comerços, les escoles, les entitats que ho fan bé. També cal que l’ajuntament tingui un paper exemplificador a partir d’un compromís dels càrrecs electes, de l’equip directiu i dels treballadors públics amb uns horaris més humans. I després cal difondre les bones pràctiques que s’hi puguin produir. Entre totes i tots aconseguirem fer de la Reforma Horària una realitat.
Des d’ERC L’Hospitalet organitzem una xerrada sobre la Reforma Horària, amb Fabian Mohedano, el proper dilluns 8 de febrer a les 19.30h al nostre local (C/ Digoine, 3).
