OPINIÓ | Davant l’odi i la grisor, tots els colors de l’arc iris
És bo que, tot just ara que comença un nou mandat, coincidint amb el 28J, fem la vista enrere per valorar i analitzar el que s’ha assolit. Fa exactament vuit anys, ho recordaré sempre, Esquerra Republicana va aconseguir retornar a l’Ajuntament de l’Hospitalet i la primera cosa que vaig fer un cop vaig ser escollit com a regidor va ser assaltar l’alcaldessa per demanar que es pengés la bandera LGTBI del balcó de l’Ajuntament. Pot semblar una tonteria, però fins llavors no s’havia fet mai, i com a regidor obertament LGTBI volia que la ciutat fes, simplement, el que ja feien moltíssimes ciutats arreu del país, de tots els colors polítics. Era una acció purament simbòlica, però que demostra el compromís que hi havia amb les polítiques LGTBI llavors: l’alcaldessa i el PSC s’hi van negar.
Vaig insistir, fins que finalment l’alcaldessa va haver de recular, i el mateix 28 de juny de 2015 va anunciar, pel seu compte i a Twitter, que sí, que per primer any s’havia penjat la bandera LGTBI. Maneres de fer, suposo. El que era important és que, amb Esquerra Republicana a l’Ajuntament, havíem aconseguit treure’ls de l’immobilisme i el desinterès envers els temes LGTBI. No ens vam conformar pas amb això: amb Esquerra Republicana a la Diputació, vam impulsar l’elaboració de plans locals LGTBI, i vam treballar perquè un d’aquests primers fos el de l’Hospitalet. Si el PSC seguia arrossegant els peus, perquè no se les creu, nosaltres seguiríem empenyent per impulsar les polítiques LGTBI.
Ho hem fet també a Madrid, amb la Llei Trans i LGTBI. Davant la manca de compromís del PSOE i del govern espanyol, quan no el bloqueig i qüestionament obert, especialment contra les persones trans, des d’Esquerra Republicana hem lluitat al costat de les entitats per poder fer realitat aquesta llei. I tot i el calvari de renuncies i retallades, aquesta llei avui és una realitat i la situació per moltes persones al nostre país és significativament millor que ahir. Ara, però, tenim a sobre l’amenaça directa de la ultradreta, que té claríssim qui és el seu enemic i quines són les primeres coses que pretén fer si arriben al govern: erradicar-nos, com a persones LGTBI, com a societat oberta, diversa, acollidora i inclusiva, i com a país.
Com a país també, perquè des de Catalunya hem estat pioneres i s’han impulsat sempre les polítiques LGTBI, però també les feministes o els drets de les persones migrants. I caldrà que, un cop més, des de Catalunya hi responguem, conjuntament com a societat, per continuar defensant tot això i no permetre ni un pas enrere. Amb orgull, com hem fet sempre. Això va ser precisament Stonewall, l’esclat de la ràbia i la dignitat contra la repressió i la negació dels nostres drets. La bandera de la llibertat i els colors de l’arc iris, davant la grisor dels que neguen les nostres existències. El nostre orgull d’existir i ser qui som i com som, davant el seu odi. Catalunya davant el feixisme.
Avui a l’Hospitalet, malgrat la irrupció de la ultradreta a l’Ajuntament, estem molt millor que fa vuit anys, però no es suficient. Es penja cada any la bandera LGTBI del balcó, hi ha un pla LGTBI (prorrogat i pendent de revisar), es celebra el 28J malgrat tot. Però el govern del PSC segueix arrossegant els peus, sense acabar de creure’s massa les polítiques LGTBI, relegant-les al marge i amb regidores poc compromeses, o clarament homòfobes, que es dediquen a fer retirar la bandera LGTBI de les festes. Però des d’Esquerra Republicana continuarem estant on hem estat sempre: empenyent des d’on sigui, al costat sempre de les entitats, per continuar avançant i lluitant pels nostres drets. Ni un pas enrere.
Coque García
Regidor
